JOAN MUNTADA I GUIDA DE SAVALL

JOAN MUNTADA I GUIDA DE SAVALL




El bandoler Joan Muntada, més conegut com “lo minyó de Sant Llorenç” o “el Muntadeta” es fill de la masia de La Muntada, a la Vall d’Horta de Sant Llorenç Savall.
La seva família era la propietària de la masia, però la situació econòmica de la casa el va empènyer a abandonar la seva família i dedicar-se al bandolerisme. Ja d’entrada es va afegir a l’escamot de bandolers d’en Perot Rocaguinarda, on va fer amistat amb Jaume Alboquers “L’Escolanet”, Gabriel Galí “Barceló” o en Bertran Miret “El Carnisser” entre altres.
 
Durant els últims anys del segle XVI i principi segle XVII es dedicà, juntament amb aquest escamot, al pillatge, robatori, segrest, assalt a mà armada i l’assassinat a les terres entre el camí ral de Barcelona a Manresa i la plana de Vic, perseguits constantment pels homes armats de la Unió.
 
El fet més conegut de la història d’aquest personatge es quan, acompanyat per Bertran “El Carnisser” i Joan Roca, es disposà a assaltar l’hostal de Sant Llorenç Savall el 7 d’abril de 1610. Però en una emboscada preparada entre els sometents i el batlle de la vila, Pere Agell, els prengueren per sorpresa i en una aferrissada trifulga Joan Muntada és ferit al braç esquerra per un tret de pedrenyal.
 
Els tres bandolers aconseguiren escapar i es refugiaren al mas de La Roca, on foren acollits. La Guida va curar la ferida d'en Joan Muntada. Van ser gentilment acollits en aquesta casa, ja que en Joan Muntada tenia una història d’amor amb la seva pubilla, Guida Roca, més coneguda com Guida de Savall. De na Guida en deien que era la pubilla més bonica de tota la Vall d'Horta.
 
Després d’aquest fet Joan Muntada continuà la seva trajectòria bandolera amb la colla d’en Perot Rocaguinarda fins l’any següent.
 
El 1611 Perot Rocaguinarda, Joan Muntada i altres membres de l’escamot foren finalment arrestats per les forces de la Unió. No obstant se’ls va prometre el indult si complien set anys de galeres i lluitaven al servei del Terç de Nàpols, al sud d’Itàlia.







No hay comentarios:

Publicar un comentario