CAPABLANCA I GENOVEVA

 

CAPABLANCA I GENOVEVA

Aquest bandoler, el més mitificat dels que actuaren pels camins del massís de Sant Llorenç del Munt va ser un personatge real que actuava entre els colls Estret i del Daví. De jove treballava com a mosso a les masies properes de la ciutat de Manresa, però la trobada infortunada amb uns lladres que l’assaltaren li feren replantejar la seva vida, i es feu la promesa que mai més es guanyaria la vida de manera honrada. És així com, amb només quinze anys, començà la seva activitat com a bandoler, armat amb un pedrenyal i una capa blanca que deixava estesa a terra quan passava algun viatger pel camí entre Barcelona i Manresa. Els viatjants assaltats sabien prou bé que havien de deixar allò que portessin a la capa, mentre el bandoler els vigilava, amenaçant, que si no en feien el que els hi manava, rebrien un tret de pedrenyal.

Malgrat que no se’n coneix el seu nom, aviat guanyà força anomenada en aquestes contrades, acompanyat d’històries heroiques o de grans crueltats i assassinats a sang freda, conegut per tots com en “Capablanca” per la manera com assaltava la gent.

Una altra història diu que el nom de “Capablanca” prové de quan el bandoler, perseguit per un capità de la guàrdia dels Miquelets, retallà un tros de la capa blanca de l’oficial mentre aquest estava distret contemplant una obra de comèdia. Posteriorment i per demostrar el que havia fet, el bandoler li va enviar a l’oficial el tros de capa amb una dita que diu així:

"Cerqueu i no trobeu
A qui darrera vostre seu."

Conta la història d’aquest bandoler que en una de les seves travesses per la Vall de Mur, va conèixer na Genoveva, la pubilla del Dalmau, de la qual s’enamorà.

La història d’en Capablanca, però, és boirosa i plena d’incerteses, també sobre el seu final. La versió més popular diu que en Capablanca va morir sota una bota de vi, desprès d'una gran festa en finalitzar un dels seus famosos assalts.